dijous, 21 de gener de 2016

L'ampolla de vi

Es còpia pràcticament literal de l'article Què sabem de l’ampolla de vi? de
Sigrid Guillem
L’etiquetatge que vesteix una ampolla és un dels elements que condicionen la compra d’un vi, sobretot quan no el coneixem i hem de decidir entre una vasta oferta en el punt de venda, d’aquí la significança del disseny per vehicular la imatge de marca del celler o elaborador. La informació que l’etiqueta conté sobre el vi (nom, denominació d’origen, varietats, elaboració) i les preferències personals en un públic iniciat són altres factors que intervenen en la decisió de compra, juntament amb les recomanacions d’amics o prescriptors, inclús del venedor. En aparença irrellevant i neutre a ulls del consumidor, tant la forma, com la mida i el color de l’ampolla afecten el vi i intervenen en la decisió de compra. 
L’ampolla de vidre és un dels millors recipients per a la conservació del vi; per higiènic i perquè  permet mantenir inalterables les seves característiques. També és a l’ampolla on el vi madura mitjançant la criança reductiva. L’elecció de la forma de l’ampolla i el color del vidre no és aleatòria sinó funcional doncs, ambdós components actuen sobre el vi, com també la mida. L'evolució del vi és més lenta a mesura que augmenta la grandària de l'ampolla. Alhora, el vi evoluciona de manera més favorable en ampolles sense arestes i de formes arrodonides. I, en funció de la coloració del vidre, el vi és susceptible d’evolucionar de manera diferent. El transparent fa que el vi evolucioni més ràpid, d’aquí que s’utilitzi per vins amb un cicle comercial més curt i de consum ràpid. Per contra, el verd afavoreix una evolució més lenta del vi per la capacitat d'absorbir algunes radiacions de llum. No obstant això, l’elecció del color del vidre avui respon en part a objectius comercials i de màrqueting, ja que el color del vidre pot ressaltar el color, els matisos i reflexos del vi.
L’evolució històrica dels envasos utilitzats per al vi està associada a la seva conservació i trasllat. se n'ha elaborat de cuir i pelleringues d’animal, fins i tot de budells; les àmfores dels grecs i romans, i les bótes, fins a arribar al vidre. Hi ha indicis d’ús d’envasos de vidre al segle III AC a Roma però només per servir el vi, ja que el vidre era un material considerat costós per a la seva conservació. Al segle XVII els anglesos elaboren les primeres ampolles de vidre “suficientment resistent” per al Champagne i perquè en mantingués les propietats organolèptiques després de la segona fermentació. A partir del segle XVIII el format de les ampolles ha anat evolucionant sobretot en termes de funcionalitat.
Les ampolles es poden classificar per la seva forma, capacitat i pel color del vidre.
Per la forma de l’ampolla
N’hi ha moltes. Reben el nom de la regió vinícola d’on són originàries. Les més comunes:
Bordelesa. De forma cilíndrica, amb espatlles marcades i fons còncau, és una de les més clàssiques que té el seu origen a Bordeus. Es troba en diversos colors i s’usa tant per vins blancs com negres.
Borgonya. Pren el seu nom de la regió francesa on es va crear. Ampla, el coll llarg (les espatlles en pendent o caigudes) li dóna una forma molt estilitzada. Es diu que és l’ampolla més antiga de vi. Acostuma a ser de vidre verd fosc i utilitzada per vins negres.
Rin o renana. D’origen alemany, és alta, amb espatlles molt estretes i de coll llarg i esvelt. El seu vidre més característic és de color caramel.
Champagne i cava. Molt ampla, d’espatlles baixes, de parets molt gruixudes i fons còncau per resistir millor l’alta pressió de vi. Acostuma a ser de color verd fosc.
Xerès. Similar a la bordelesa però d’aportació espanyola. Estilitzada, presenta un bombament al coll i un coll en dues fases. Molt utilitzada pels vins de Xerès andalusos i licorosos portuguesos. De color negre o verd fosc.
Francònia. De forma aplanada, curta, coll cilíndric i contorn arrodonit.
Troncocònica. De flauta, d’espatlles rectes, amb imitació molts cops a ampolles antigues.
Porto. Ampolla estilitzada, de coll allargat i espatlles poc marcades. De color fosc, per assegurar la conservació del vi durant molt temps.
Chianti. Original d’Itàlia, és curta amb forma de panxa i coberta de palla.
Roine. Similar en estil a borgonyona, però no tan gruixuda. De forma bombada i irregular. A més, algunes poden portar un escut d'armes sobre el coll, en particular pel Château de la Gardine a Châteauneuf-du-Pape.
Per la seva capacitat, distingim:
Vuitè: de 9,4 cl (en desús)
Quart: de 18,75 o 20 cl, dita "benjamí".
Mitjana: 37,5 cl
Medium: 60 cl (en desús)
Ampolla clàssica: 75 cl
Magnum: 1,5 L (2 ampolles)
Jeroboam: 3 L (4 ampolles)
Réhoboam: 4,5 L (6 ampolles)
Mathusalem: 6 L (8 ampolles)
Salmanazar: 9 L (12 ampolles)
Balthazar: 12 L (16 ampolles)
Nabuchodonosor: 15 L (20 ampolles)
Salomó / Melcior: 18 L (24 ampolles)
Souverain: 26,25 L (35 ampolles)
Primat: 27 L (36 ampolles)
Melchizédec: 30 L (40 ampolles)
Pel color de l’ampolla
Ja hem indicat que el color del vidre incideix en el vi. D’aquí que el celler o elaborador escull el que millor s’adequa a les característiques del vi. També intervenen factors com la imatge i el màrqueting, les tendències i els costos (preu del vidre).
Els colors utilitzats tradicionalment per a les ampolles:
Blanc: per als vins dolços, blancs i rosats.
Verd fosc: per als vins negres i caves.
Verd clar: per als vins blancs.
Ambre o fulla morta: per als vins blancs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada