dimarts, 2 de febrer de 2016

L'origen de les varietats de raïm

Existeixen quatre grans grups de varietats domesticades. Les primeres, les varietats més antigues, anomenades primitives són molt pròximes a les varietats ancestrals salvatges. És per exemple el cas del Savagnin, la Arvine, el Lambrusco o el Nebbiolo. Després vénen les varietats antigues, més evolucionades, com ara el Cabernet Franc o el Pinot Noir. Els seus pares són desconeguts, aquestes tenen una gran descendència i són els principals progenitors de la majoria de les varietats avui conegudes. Aquestes últimes, anomenades modernes es van desenvolupar des de l'Edat Mitjana fins al segle XVIII per llavors o per mutació.
Per exemple, el Cabernet Sauvignon i el Merlot són fills del Cabernet Franc. El Chardonnay, el Aligoté i el Gamay són el resultat d'encreuaments entre Pinot Noir i el gouais. El gouais és una varietat increïble originària de l'ex Iugoslàvia. Té un extraordinari vigor genètic i la seva descendència qualitativa (al voltant de 120 varietats) és impressionant. El més curiós és que el gouais no produeix vins de molta qualitat.
La tipicitat de les varietats primitives és més pronunciada que la de les varietats més evolucionades. En particular la Savagnin té prestigi per la potència dels seus vins, acidesa important i el seu caràcter varietal molt marcat. És una varietat que ha creat la descendència de varietats com el Verdejo a Espanya, la Verdelho de Madeira i la Grüner Vetliner d'Àustria.
El quart gran grup, es va desenvolupar a partir del segle XIX i segueix fins als nostres dies. A partir d'encreuaments es poden crear varietats noves amb un perfil desitjat ja sigui d'adaptació a certs climes, productivitat o perfils gustatius. Per exemple, el Pinotage és un encreuament de Pinot Noir i Cinsault creat a Sud-àfrica i el Caladoc és un encreuament de Garnatxa Negra i Malbec.
¿Perquè l'aparició de noves varietats era més susceptible abans de la fil·loxera?
Abans de l'aparició a Europa al segle XIX, del devastador insecte de la fil·loxera havia dos sistemes de multiplicació de la vinya. Una era amb llavors (sexual) i una altra era amb esqueixos o recolzat (vegetal). Però atenció, en realitat només les llavors eren la font de diversitat. Cada vinya procedent d'una llavor és única. D'aquí, la quantitat de varietats creades en la segona meitat de l'Edat Mitjana, ajudat també en gran mesura pels fluxos migratoris.
La propagació per esqueixos dóna soques idèntiques o clons remunta a l'Antiguitat. Així és com s'ha mantingut el Pinot des de l'Edat Mitjana.
Avui en dia i després de la fil·loxera molt poques persones plantejarien un cultiu comercial de la vinya a través de llavors i la multiplicació de la vinya es fa per clons comprats en vivers amb unes característiques concretes. Per tant la creació de forma espontània-natural de noves varietats de raïm és més limitada.
Hi ha altres possibles maneres de proliferació de noves varietats de forma espontània-natural?
Les mutacions d'ADN, són una segona font de diversitat. Per exemple, el Pinot Gris, varietat apareguda a l'Edat Mitjana és una mutació del Pinot Noir. La Garnatxa Blanca és una mutació de la Garnatxa Negra i el Gewürztraminer és una mutació de Savagnin Rose.
Es poden relacionar els grans esdeveniments de la història amb les varietats d'avui?
La vinya està lligada a canvis i intercanvis. Les varietats han viatjat molt, en forma de llavors o d'esqueixos. Les varietats actuals són una barreja formidable de fluxos migratoris humans o grans moments històrics com ara les rutes comercials d'Orient Mitjà i d'Àfrica del Nord, les croades, el camí de Santiago, la conquesta d'Amèrica, les guerres d'Europa ... ..
Per què Mesopotàmia és una zona tan rica en varietats de raïms?
En el moment de les glaciacions l'espècie de vinya Vitis Vinifera troba el seu refugi en zones com Geòrgia o Armènia. Igualment, a Àfrica del Nord i als Pirineus. Hi ha altres zones al món que van ser refugis a Àsia o Amèrica, però per a altres espècies.
En què ha ajudat la genètica en aquest camp?
El coneixement de l'ADN a través d'anàlisis moleculars i de la genètica permet identificar les varietats de manera més precisa. Amb l'examen d'ADN podem saber si una mostra desconeguda correspon a una varietat nova o a una varietat existent.
La genètica ha mostrat dues coses. Un, la majoria de les varietats conreades avui dia es van obtenir al final de l'Edat Mitjana. Dues, hi ha molts més intercanvis entre regions i països en el transcurs dels segles que es pensa. La noció d'autenticitat es converteix en una cosa molt relativa.
Moltes varietats que es creien d'una zona o una altra tenen un origen històric divers, el Ugni Blanc conreat a França no és ni més ni menys que el Trebbiano italià. Varietats molt cultivades al sud de França com la Mourvèdre, Carignan i Grenache són respectivament la Monastrel, la Carinyena i la Garnatxa d'origen espanyol.
Hi ha encara varietats per descobrir?
El treball de recerca és infinit però gràcies a l'ADN es pot ser més precís.
Què són els híbrids?
Tècnicament se sol anomenar encreuament a varietats creades a partir de la mateixa espècie en aquest cas de Vitis Vinifera (com l'exemple que hem posat amb la Pinotage).
Anomenem híbrids a encreuaments entre varietats de diferents espècies. Els híbrids es van crear a finals del segle XIX amb varietats de Vitis Vinifera i varietats d'espècies americanes com Vitis labrusca o Vitis Riparia. Es pretenia major productivitat o eren parcialment resistents a les malalties, suposava reduir, per exemple, l'ús del coure a la vinya a la meitat. En contrapartida, en el pla gustatiu els vins donaven sabors animals, tanins amargs. Avui dia està prohibida la seva plantació a Europa.
Font: Intervino.es

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada