diumenge, 28 de febrer de 2016

Els diferents tipus de sòls: l'ànima del vi

El sòl és l'origen del vi. Indiscutible. Els diferents tipus de terrenys i les seves qualitats deixen marcada una empremta en els raïms que després pot passar a les ampolles. Gran quantitat de variables juguen un important paper: minerals, roques, vessants, argiles i microorganismes tenen una rellevància molt més gran del que es pot suposar. Increïblement, a uns cinc metres o més sota terra, on arriben les arrels, es gesta el naixement de l'ànima del vi.

A més de les variades tasques i accions que pot realitzar l'home sobre el terreny, el mateix ha de comptar amb determinades característiques que permetin augurar l'èxit del projecte. El sòl òptim per a la vinya ha de ser pobre (sense excés de matèria orgànica), solt, i amb bon drenatge. La vinya ha de lluitar per la seva supervivència, s'ha d'esforçar (en mesura), ha de treballar per aconseguir aigua. Si no fos així, s'obtindria un excés de vigor, amb raïms molt grans amb els seus compostos interns diluïts, resultant vins aigualits i insulsos. El sòl no ha de ser salí, la vinya és poc tolerant a la salinitat. Tampoc ha de ser àcid.

En un sòl fèrtil, es poden plantar moltes plantes per hectàrea, per crear competitivitat entre elles i limitar el creixement. En un sòl més pobre, no existirà el problema de l'excés de vigor, i els rendiments seran menors. Els terrenys compactes poden generar inconvenients de embassament i retenció d'aigua, en tant que aquells més solts ajuden al drenatge i fomenten el creixement de les arrels a majors profunditats a la recerca d'aliment, arribant a diferents estrats terrestres.

Els sòls de graves o pedres col·laboren amb la ventilació, el drenatge, i mantenen per les nits la calor acumulada pel sol diürn. És de destacar que els terrenys de color més clar actuen com a miralls: reflecteixen la calor i la llum cap a les plantes, afavorint la maduració. El problema és que durant les èpoques de gelades són més susceptibles, primer per la irradiació de les mateixes, i segon per no retenir la calor. En el cas dels terrenys més foscos, és l'oposat.

Els principals minerals que requereix la vinya són nitrogen (per al desenvolupament), potassi (metabolisme) i fòsfor (transport de substàncies i metabolisme). Els anteriors són anomenats macro-elements. També hi ha altres secundaris, els micro-elements: calci, magnesi, ferro, bor, coure, etc. L'Enginyer Agrònom procura les quantitats òptimes de cada un, ja que per sota dels nivells adequats s'entraria en zona de deficiència, i per sobre en zona de toxicitat.

Si enumeréssim, en línies molt generals, els diferents tipus de sòls, podríem parlar de:
- Terra de sílice: Aporta lleugeresa, aromes, finor i grau. Són millors per a vins blancs.
- Sòl d'argila ferruginosa: Vins colorits i alcohòlics.
- Sòl d'argila: Brinda pastositat i augmenta els tanins. Són més freds, retarden la maduració, i quan no hi ha una excessiva acumulació d'aigua, comuniquen als vins més cos i color. Si són molt argilosos poden donar vins grotescs.
- Sòl d'argila calcària: Vins fins, amb buquet, potser poc alcohòlics.
- Sòl sorrenc: Vins brillants, poc alcohòlics, fàcils de beure. Són més calents, avançant la maduració, obtenint collites de qualitat més regular. Donen vins pobres en extracte però aromàtics.
- Sòl de sorra calcària: Bona graduació alcohòlica, aromes, gruix de raïm. Vins delicats, amb buquet.
- Sòl calcari: Vins amb gran cos, de qualitat, alcohòlics, molt bons per a criança. Aromes i gruix en el raïm. Complexitat.
- Sòl de pissarra: Permeables. Vins molt madurs, tànics i poderosos. Acumulen calor per al fred de la nit.
- Sòl volcànic: Vins amb molt de cos, aromes minerals.

Els vessants sense una excessiva inclinació permeten augmentar l'exposició solar, alhora que impedeixen l'embassada i l'erosió. D'altra banda, per limitar o anul·lar l'efecte de les gelades, és important com a mètode de prevenció, posseir molt poca o nul·la vegetació entre les fileres de vinyes i no tenir el terra acabat llaurat i sec, ja que això entorpeix la transmissió de calor del terreny a les capes baixes d'aire.

Si hi ha un terme que està molt expandit actualment per a alguns "experts" en vins, és l'anomenada "mineralitat" o "caràcter mineral" de la beguda. La procedència d'aquest indicador, igual que molts altres, continua en estudi, ja que no es pot assegurar que sigui producte de "alguna cosa" que pren la planta del sòl, considerant que les arrels absorbeixen aigua i ions de la terra, no prenen un "tros de pedra" i ho passen per raïm. Això és equívoc i impossible. Algunes anàlisis sostenen que l'indicador de la "mineralitat" en els vins pot estar més ben relacionat a l'acidesa i a algun tipus d'àcid especialment.

La importància del sòl on creixen les vinyes és molt rellevant en el vi acabat, i un tema de permanent recerca per als professionals de la viticultura. A tall d'exemple, podem citar les anomenades "sondatges", que són pous (de la mida d'una tomba aproximadament) que es fan en determinats sectors de la vinya per poder observar el perfil del sòl, els seus diferents capes i seccions, i així obtenir un detall dels materials que el componen, per poder planejar les tasques agronòmiques corresponents, que són vitals en l'obtenció de grans vins.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada